Els moviments ciutadans clau per la consciència col·lectiva i projecció internacional
 |
| Barcelona manifestació 11/09/2009 |
La independència de Catalunya arribarà gràcies al Poble Català i la seva implicació protagonista en accions col·lectives comunes i cohesionadores. Articulat políticament o no, un poble català amb uns forts moviments ciutadans que garanteixen el batec d’una nació que està determinada a viure el que és: un Estat, ara ocupat, però aviat lliure per desenvolupar-se i progressar en tots els àmbits dins el context que ens ofereix la Unió Europea.
Aquesta foto ens serveix com a petita mostra, perquè aquí no hi són tots ni de bon tros, de com en tan poc espai els catalans podem sumar tants representants d’importants i significats moviments, organitzacions i iniciatives socials o empresarials que fan la feina que des del nostre Govern no es fa: la Consulta d’Arenys de Munt, els 10Mil a Brussel·les, el FCB ‘Més que un club’, Nova Història, Flaixbac, Afers Exteriors, Sobirania i Progrés…
Felicitem-nos perquè som un Poble creatiu,
emprenedor i preparat per guanyar.
Considero de responsabilitat política que des de la Secretaria de Moviments Ciutadans no només tinguem coneixement i relació amb totes les organitzacions socials, i dic totes conscientment, sinó que, a més, hem de garantir i animar la continuïtat en la promoció d’iniciatives que es generin des de la societat civil i acceptar la responsabilitat com a organització política de no dificultar l’espai per a que es desenvolupin amb llibertat. I parlo efectivament i com és natural dels moviments ciutadans de tots els territoris de la nació: País Valencià, l’Alguer, Illes Balears, la Franja , la Catalunya Nord
Tots sabem que des del Decret de Nova Planta som un poble sense poder governamental per gestionar el nostre destí i que la proliferació d’entitats socials ha estat clau pel manteniment de la llengua, tradició i identitat de Catalunya, solament cal recordar per il·lustrar la importància que tenen els moviments ciutadans i socials a Catalunya dos exemples històrics, entre els moltíssims que tenim, i un de plena actualitat, que emmarquen el treball col·lectiu d’un poble, el català, que mancat d’autoritat i poder, estat propi, crea des de la societat civil eines que forcen un canvi o almenys compensen els buits que un govern ocupant i aliè a la nostra cultura, no sap ni pot articular:
‘La Junta Particular de Comerç’, 1758, iniciativa privada per a coordinar les accions pedagògiques i de divulgació que no eren promogudes des d’un govern imposat que no sap ser el reflex legislatiu ni executiu del tarannà català i per tant de les seves necessitats, la vaga de la ‘Canadenca’, 1919, acció de la ciutadania catalana que aporta a nivell internacional la jornada de treball de 8 hores entre moltes altres coses i des del setembre del 2009 l’inici del procés de la Consulta sobre la Independència.
 |
| Reunió amb el Primer Ministre Escocès Alex Salmond |
D’aquest últim procés, el de la Consulta sobre la Independència , solament afegir un apunt que vincula l’acció social amb la tan desitjada internacionalització de Catalunya com a realitat sobirana.
El gran èxit d’internacionalització que gaudim amb la Consulta , des de Canadà fins a Turquia, recau en la definició de la Consulta com a revolució social pacífica al cor d’Europa en ple segle XXI.
Una revolució que ha significat la unió de diferents ideologies, generacions i professions a nivell ciutadà, tot per una convicció democràtica, dir la nostra, exercir el dret d’autodeterminació!
El que ha sobtat a la comunitat Internacional, observadors internacionals, periodistes, acadèmics, escriptors… en aquest procés d’internacionalització no ha estat que vulguem la independència sinó que ens vam unir de manera espontània i no com a resultat d’un producte de marketing de despatx, això ha demostrat que el projecte no és de quatre que manen sinó de tots i cadascun del qui hi treballen, la Consulta del poble, de la ciutadania.
I el que també ha sobtat a tots els nostres interlocutors internacionals és la nostra nova actitud de dones i homes d’Estat que assumeixen la seva història però també les possibilitats de la seva contemporaneïtat.
 |
| Alcover amb unes joves entusiastes |
Des del moviment ciutadà dels dos darrers anys hem demostrat que no hi ha desafecció a la política, sinó als polítics que no lideren res més que el seu propi interès, i gràcies a tota aquesta conscienciació i desacomplexament, que ens ha aportat aquest moviment ciutadà de la Consulta, molts de nosaltres ens varem sentir orfes de representació política, a qui votar? i la creació de Solidaritat Catalana ens ha permès articular-nos políticament per recollir la veu d’aquest Poble que vol, sense més moratòries, que el Parlament de Catalunya torni a ser sobirà, Sobirà del Poble Català.
Descarrega en PDF
Descarrega en PDF